miércoles, 30 de diciembre de 2009

CONCLUSIÓ SEMESTRE


Aqui acaba el meu recorregut pel primer sementre. Han estat uns mesos molt interesants, amb moltes vivències noves. He apres molt, més del que m'esperava, però també m'he adonat que anar a la universitat et cambia la vida.
És com un món nou, una mica dur però val la pena l'esfoç.
Totes les asignaturas en general són molt importants per ampliar, de manera global, els nostres coneixements. Cada una per separat t'aporta una miqueta, així al final d'aquests 4 anys nosaltres serem els que donem aquests ingredients al nens pequé puguin arribat a tenir els valors necessaris per poder ser algú al món, que puguin poc a poc, ells sols afrontar-se a la vida.

Crec que ja no em queda gaire a dir, sino només donar les gràcies, per haver fet d'aquests 3 mesos especials.

martes, 22 de diciembre de 2009

viernes, 18 de diciembre de 2009

DEBAT


Avui per fi arribat el dia de fer el debat. El meu equip eram la Laia, L'adria, la Mireia, la Julia i jo la Sandra, i el nostre tema era defensar l'involucrament dels pares/mares a l'esola.
Recopilar l'informació va ser bastat fàcil perque ara mateix està a l'ordre del dia. És un tema que en els temps que corren es parla molt, tan per psicolegcs com per professors, fins i tot pels propis pares.
El meu grup ens vam repartir la feina més o menys, la Julia i jo feiam d'investigadoras i entre les dues vem pensar les preguntas que podriem extreure de tot la informació que vam trobar.
La laia i la Mireia, també van treballar molt juntes, ellas eran las ordadoras, i per tant las que més havien de defensar la notra idea.
I finalment l'adria era el nostra magnific capità, va saber introduir bé el tema i concluir-l'ho d'una manera clara i directa per deixar constancia que veritablament el més importatn de l'educació dels nens es que l'escola i la familia vagi a la una en questió de l'educació dels més petits.

Crec ha amb aquest treball hem pogut organitzar-nos més com a grup, ja que cada component tenia una feia a fer. D'altra banda ens ha enenyat a respectar les diverses opinions que pot tenir la gent, i fins i tot mirar les coses de diferents punts de vista. Ha estat un treball ratificant i ens a ensenyat molt.

jueves, 10 de diciembre de 2009

viernes, 4 de diciembre de 2009

COMENÇEM ELS DEBATS


DEBAT: comunicar amb els 5 sentits

Avui hem començat els debat. Un grup de 10 persones han de parlar d'un tema. Cinc dels components han d'anar a favor del tema ecollit i la resta en contra. La majoria dels temas que per el moment han sortit han estat relacionats amb l'educació com per exemple," Involucrar els pares a l'aula", "L'escola pública o privada"...
El debat tracte de parlar durant 20 minuts d'aquest tema. Per aixó els membres de cada equip han de tenir un paper important per poder dur a terme el debat. Han d'haveri un capita/ana, dos oradors/as, i dos invetigadors/as. Cada un té un paper important.
El capità ha de donar el punt d'inici al debat, fent l'introducció del tema.
Els orados han d'argumentar el perqué d'estar a favor o en contra d'aquell tema.
I per últim els investigadors han de formular les preguntes perqué l'equip contrari pugui també argumentar el seu tema.

A la primera sessió dels debats han hagut alguna que altre disputa entre grups, ja que es posaven molt al paper que havien de fer.
Aquest sera un bon treball que fer en grup i a la vegada una mica dificil, perqué si et toca un tema que no estas d'acord amb ella, has de tenir els suficients recursos como per poder defensar-l'ho i sortir endevant.

miércoles, 2 de diciembre de 2009

TU, UN GRAN APOYO


Personas como tu hacen que mi dia a dia sea especial!
TQ PRINCESA!
Gracias por todo...

*Proximament más dedicatorias.

martes, 1 de diciembre de 2009

VIVE TU VIDA DE FORMA QUE CUANDO MUERAS TU SONRIAS Y TODOS ALREDEDOR LLOREN


Duele amar a alguien y no ser correspondidos, pero lo que es más doloroso es amar a alguien y nunca encontrar el valor para decirle a esa persona lo que sientes. Tal vez Dios quiere que nosotros conozcamos a unas cuantas personas equivocadas antes de conocer a la persona correcta, para que al fin cuando la conozcamos, sepamos ser agradecidos por ese maravilloso regalo. Una de las cosas más tristes de la vida es cuando conoces a alguien que significa todo y solo para darte cuenta que al final, no era para ti y lo tienes que dejar ir. Cuando la puerta de la felicidad se cierra, otra puerta se abre, pero algunas veces miramos tanto tiempo a aquella puerta que se cerró, que no vemos la que se ha abierto frente a nosotros. Es cierto que no sabemos lo que tenemos hasta que lo perdemos, pero también es cierto que no sabemos lo que nos hemos estado perdiendo hasta que lo encontramos. Darle a alguien todo tu amor nunca es un seguro de que te corresponderán, pero no esperes que te correspondan; solo espera que el amor crezca en el corazón de la otra persona, pero si no crece sé feliz porque creció en el tuyo.

Hay cosas que te encantaría oír que nunca escucharás de la persona que te gustaría que te las dijera, pero no seas tan sorda(o) para no oírlas de aquel que las dice desde su corazón. Nunca digas adiós si todavía quieres tratar. Nunca te des por vencida(o) si sientes que puedes seguir luchando. Nunca le digas a una persona que ya no la amas si no puedes dejarla ir. El amor llega a aquel que espera, aunque lo hallan decepcionado; a aquel que aun cree, aunque haya sido traicionado; a aquel que todavía necesite amar, aunque antes haya sido lastimado; y a aquel que tiene el coraje y la fe para construir la confianza de nuevo. El principio del amor es dejar que aquellos que conocemos sean ellos mismos, y no tratarlos de voltear con nuestra propia imagen, porque entonces solo amaremos el reflejo de nosotros mismos en ellos. No vayas por el exterior, este te puede engañar; no vayas por las riquezas porque aun eso se pierde; ve por alguien que te haga sonreír, porque toma tan solo una sonrisa para hacer que un día oscuro brille. Espero que encuentres a aquella persona que te haga sonreír. Hay momentos en los que extrañas a una persona tanto que quieres sacarla de tus sueños y abrazarla con todas tus fuerzas. Espero que sueñes con ese alguien especial.

Sueña lo que quieras soñar; ve adonde quieras ir; se lo que quieras ser; porque tienes tan solo una vida y una oportunidad para hacer todo lo que quieras hacer. Espero que tengas; suficiente felicidad para hacerte dulce; suficientes pruebas para hacerte fuerte; suficiente dolor para mantenerte humana(o);suficiente esperanza para ser feliz y suficiente dinero para comprar regalos. Las personas más felices no siempre tienen lo mejor de todo; solo sacan lo mejor de todo lo que encuentran en su camino. La felicidad espera por aquellos que lloran, aquellos que han sido lastimados, aquellos que buscan, aquellos que tratan. Porque solo ellos pueden apreciar la importancia de las personas que han tocado sus vidas. El amor comienza con una sonrisa, crece con un beso y muere con una lágrima. La brillantez del futuro será basada en un pasado olvidado. No puedes ir feliz por la vida hasta que dejes ir tus fracasos pasados y los dolores de tu corazón. Cuando naciste, tu llorabas y todos alrededor sonreían, vive tu vida de forma que cuando mueras tu sonrías, y todos alrededor lloren.

martes, 24 de noviembre de 2009

COMENÇEM LES EXPOSICIÓNS DE TERRITORI



Avui han començat les exposicións de territori.
Aquestes exposicións tracten del tema que cada grup escull, ja pot ser explicar un lloc del món o un objecte. És un treball bastan lliure, el tema pot ser qualsevol, però la duració ha de ser de 5-6 minuts. Hem de parlar en públic i també utilitzar un power point per fer l'exposició més interesant.

Les exposicións que he pogut veure avui han estat molt diferents, i també unas m'han agradat més que d'altres però quasi bé totes són interesants. Cada grup enfoca el seu treball d'una forma diferent, crec que la questió d'aquest treball era aquesta, la diversitat que podem arribar a tenir 72 persones diferents i el temes que poden arribar a sortir, que pot ser que mai en imaginari-em.
La resta del grup haviem d'estar molt atents ja que deprés de cada exposició hem d'evalucar als nostres companys, tant en els aspectes que han fet bé com els que no ens han agradat gairé, aixó també influeix a que si un tema del que estan parlan no t'agrada, també veuras menys coses positives i passa el mateix al inreves. Finalment deprés d'haver reflexionat sobre les coses bone si le no tan bones hem de posar una nota en numero, que pot ser que no sigue l'adequada o la que es mereixi el grup en concret.
És un treball que crec que valdrà la pena exposar-l'ho, i que la resta de companys gaudeixin.

martes, 17 de noviembre de 2009

ESTADA A L'ESCOLA



ESCOLA PIA SARRIÀ
Dimarts dia 17 de novembre,he estat a l'escola pia de sarrià a una classe de P-5. He pogut veure com es el seu dia a dia i les rutinas que fan.
Una de ellas és que un nen/a de la classe pasa llista, un cop acabat posar el seu nom a la pissarra amb les sil·labas que té,i el dia de la setmana.
Aquesta és una de les coses que més em va cridar l'atenció.

Aquesta visita ha estat molt enriquidora, ja que el meu futur sera estar com a tutora d'una classe i vivin experiencies com aquesta t'ajuda més o menys a com has d'actuar davant de les diferents situacions que es poden plantejar amb els nens.
Concretament l'estada aquesta classe em vaig donar conta que hi havien coses que ami no m'agradaria fer el dia que jo sigui mestre, vaig tener aspectes positius també pero sempre diuen que et quedes amb el dolent de les coses, i en aquest cas és el que ami m'ha passat.

lunes, 16 de noviembre de 2009

NATUPARK




VISITA EDUCACIÓ FISICA

Dilluns 16 de novembre, he anat a Natupark. L'experiencia no ha estat com esperava, ho he passat una mica malament, pel fet de només estar subjectada a una corda, que encara que fos segura, mai se sap el que pot passar.He pujat al circuit blau i no era gairé alts pero els obstacles que debia passar cada vegada es feien més dificils. El que menys cosa m'ha fet a sigut la tirolina. Quan he baixat els meus companys m'han dit d'anar a fer un altre però jo amb viscuda me negat.No volia tornar-ho a passar malament.
La mevan opinio és que es un bon lloc per dur als nens, que povin coses noves i experimentin sensacions que segurament al llarg de la seva vida no podran fer, o aquestes sensacion les percebran per altres coses. Encara que ami personalment no em va agradar molt la experiencia, penso que els nens no tenen por a res i per ells seria un dia divertit pasar-ho allà.

viernes, 13 de noviembre de 2009

POESIA


Recitar una poesia
Títol: Parella
Autor: Miquel Martí i Pol
Llibre: Pensaments

Som al llindar d'un altre temps
més dens i vari -diuen.
Ni tu ni jo
no en sabem res, o a penes.
Tanmateix sembla
que en nosaltre perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n'hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribarem a servir-nos
d'un sol mirall
i d'un sol gest
i 'd'una sola veu
i puguem ser feliços.


Aquesta és la poesia que jo he recitat de memória davant de tota la classe. La veritat que al principi no m'he plantejar buscar una poesia que signifiques algun en especial per ami, simplemente he anat a la biblioteca i he anat buscant. El que si tenia clar es que volia una poesia que fos de Miquel Martí i Pol. De primeres he agafat aquest llibre però no li he donar gaire importancia. Despés d'haver-me mirat varis llibres, he tornar enrrere i l'he agafat. Mirant les seves pagines m'he adonat que hi havien poesies molt iteresant i que hem cridaven molt l'atenció. Finalment m'he decidit per aquesta que us he escrit anteriorment. No se encara ben bé si per ami té significat, però se que el trobarè.

jueves, 12 de noviembre de 2009

EXPOSICIÓ ENCARTA



Breu exposició feta a la classe de tic sobre el tema, que com podeu veure és el programa d'encarta.´
És un programa molt útil per qualsevol persona, ja que te diferents aplicasions com es ara l'encarta per adults, que ens pot ajudar a fer treballs, classificar els nostres apunts, fer grafics i moltes més coses que mai pensaria que un unic programa ens pot ajudar a fer-ho. Després per un altre part tenim l'encarta per a nens, és una aplicació molt educativa però per depen quina edat el volem utilitzar serà necessari l'ajuda d'un adult. En el cas dels nens de primaria el poden utilitzar sense cap ajuda, ja que és molt fàcil i a la vegada molt dinamic a l'hora d'aprendre.
Treball fer per:
Sandra Cabo
Mireia Gou
Julia Martin
Maria Simon

miércoles, 11 de noviembre de 2009

EXPOSICIÓ EQUILIBIR






Treball fer per:
PATRICIA BERGADA
LAIA BLANCO
ANNA BORRELL
SANDRA CABO

martes, 10 de noviembre de 2009



Definició:Braçalet: Objecte d’ornament en forma d’anell que es porta a l’extrem inferior de l’avantbraç envoltant-lo. El braçalet, està classificat com a joia.

El braçalet pot rebre diferents noms, així una polsera acostuma a ser més fina i una esclava està formada per diverses voltes unides entre si.

Funció:Tradicionalment, els braçalets són utilitzats per adornar el cos, però actualment poden servir per transmetre informació sobre la manera de pensar de la persona o fins i tot per avisar el metge en cas d'urgència. Algunes polseres s'han fusionat amb rellotges o anells formant nous estils de joies.

Materials:Un braçalet pot està fet de molts materials diferents, com per exemple:
- Plata
- Cuir
- Or
- Plàstic
- Metall
- Roba
- Materials naturals, etc.

Bibliografia:
http://dlc.iec.cat
http://ca.wikipedia.org/

ORDINADORS A LES AULES

jueves, 5 de noviembre de 2009

PEL·LICULA: "Que tienes debajo del sombrero?"


Que tienes debajo del sombrero? explica la vida de Judith Scott, una escultora nord-americana de 62 anys a la qual li arriba el reconeixement internaciona despés de viure 36 anys en una institució psiquiàtrica. Judith té Sindrome de Down i és sordomuda. La seva història, explicada a través de la seva germana bessona, Joyce, sense discapacitat, és el detonant d'una pel·lícula que viatja al Creative Growth Art Center a Califòrnia i descobreic altres personatges que com Judith bisquen expressar-se a través de l'art.

martes, 3 de noviembre de 2009

LECTURA


A classe he hagut de fer una lectura en veu alta. He escollit un fradment del llibre "Els dimarts amb Morrie", el seu autor es Mitch Albom. El fragment és el seguent:
L'últim curs de la vida del meu vell professor va tenir lloc un cop per setmana a casa seva, al costat de la finestra d'un estudi des d'on es podria veure com un petit hibisc desplegava les seves branques roses. Les classes tenien lloc els dimarts. Començavens després d'esmorzar. El tema era el sentit de la vida. La matèria era l'experiència viscuda.
No calia pendre apunts, però cada setmana hi havia examen oral. Calia respondre unes preguntes que calia també que, al teu torn, en formulesis d'altres. També calia, de tant en tant, dur a terme tasques fiísiques, com ara aixecar el cap del professor per posar-lo en una posició més confortable sobre el coixí i col·locar-li les ulleres correctament sobre el pont del nas. Acomiadar-te amb un petó et donava dret a crèdits suplementaris.
No necessitava manual, tot i que es van tractar moolts temes, com a ra l'amor, el treball, la comunitat, la família, l'envelliment, el perdó i, finalment la mort. L'última classe va ser molt breu, només van ser unes paraules.
En lloc d'una cerimònia de graduació, tenia lloc un funeral.
En lloc d'un examen final, calia redactar un llarg escrit sobre el que s'havia après. Aquest escrit és el que presento tot seguit.
A l'última classe del meu vell professir només hi havia un estudiant.
Aquest esdutiant era jo.

jueves, 29 de octubre de 2009

viernes, 23 de octubre de 2009

EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

jueves, 22 de octubre de 2009

OBJECTE TRASFORMAT



Partint d'un objecte personal, he hagut de transformar-lo per crear un altre objecte que per ami sigui significatiu.


Jo tenia una polsera de boles de color rosa, amb aquestes boles l'únic que he fet ha estat la silueta d'un cor. Dins d'aquest cor he posat fotos dels meus amics. Tots ells signiguien algú a la meva vida.

lunes, 19 de octubre de 2009

NO! SENSE LES MEVES BAMBES



Vet aqui una vegada unes bambes. La seva propietaria és molt presumida. Té el cabell llarg de color marró. La seva cara és allargada, amb unes galtes grans, els ulls molt petits i axinats i una boca sencilla amb un somriure molt agradable.
Sempre vesteix amb samarretes ajustades, uns texans a la última moda i com no les seves bambes NIKE.
És una aficionada al món de l'equitació. Fa uns anys tenia un cavall però pels estudis ho va tenir que deixar. A l'hivern li encanta fer snow, sol anar Andorra a disfrutar de la neu.
Personalement és una noia molt alegre i oberta, sempre tè un somriure a la boca. No sol enfadar-se gairé però que s'enfada és molt orgullosa. Detesta les personas que de llestes i que no saben comportar-se als llocs. És detallista amb els seus, li encanten els petits detalls i esolta a les personesn quan tenen un problema.
En conclusió és una novia molt completa, i en el poc temps que la conec ja m'he l'estimo molt.

jueves, 8 de octubre de 2009

GOOGLE DOCS

OBSERVACIÓ

portada

index

blog



Introducció



blocoesfera

lunes, 28 de septiembre de 2009

ARTICLE: "Aprender i créixer"

En aquest article titulat Aprendre i créixer extret del llibre Educació i vida quotidiana publicat al 2003 per E.Bosch ens vol transmetre a partir de la història d'un nen, l'importància de la lectura.
Tot comença amb la relació d'una professora amb un alumne; el recolze, l'anima, li transmet seguretat i el motiva perquè el nen tingui curiositat i ganes per seguir endavant amb els seus coneixements. Gràcies a tot plegat, el nen empren el camí de la lectura.
Amb la dedicació, el treball, la paciència i l'esforç personal es pot aconseguir els objectius que un es proposa. A més a més, ens hem adonat que la lectura és imprescindible per a la vida quotidiana i que apart d'instruir-nos ens educa.
Hem arribat a la conclusió que la lectura no només és una manera d'explicar històries sinó d'ampliar la imaginació i de realitzar-se un mateix.

Idees principals:
- Aprendre és créixer.
- L'esforç i la dedicació personal és important per assolir els objectius que un es proposa.
- Una professora ha de transmetre seguretat i paciencia d'entre altres aspectes perquè el nen o nena progressi adequadament.
- La lectura és fonamental per la societat d'avui en dia.
- La lectura ena ajuda a obtenir i millorar unas bones capacitats comunicatives, tant oral, escrita i digital.

Escrit per:
Sandra Cabo
Joana Gomis
Mireia Gou
Júlia Martin
Maria Simón

martes, 22 de septiembre de 2009

BON COMUNICADOR



A la classe de comunicació d'avui em fet una activitat relacionada amb la comunicació. Tratava d'escollir una persona famosa que per nosaltres fos un bon comunicador. D'aquesta persona teniem que destacar tres caracteristiques que per nosaltres ens transmitis que aquesta persona fons un bon comunicador.Han hagut opinions diverses i també han sortit persones molt diferents com ara Pep Guardiola, Andreu Buenafuente... .
Jo he escollit a Mercedes Milà i de ella e destacat el sentit de l´humor, molt expresiva i espontanea.
Amb aquesta activitat m'he adonat de la diversitat d'opinions que pot arribar a tenir la gent. Per ami potser Andreu Buenafuente no es gens bon comunicador, en canvi, a altres persones Andreu Buenafuente els hi transmeteix molt.

viernes, 18 de septiembre de 2009

EFECTES DELS MITJANS

QUI SÓC JO?



Avui hem fet aquesta activitat,"QUI SÓC JO?", tractava de descriurens a nosaltres mateixos como eram fisicament, personalments i també el que haviem fet fins arribar on estem avui dia. Jo vaig començar així:

Sóc una noia rossa de cabell curt. La cara la tinc allargada, amb un ulls marrons i una boca petita. Medeixo 160cm, sóc prima. Personalment tinc molts de caracter, sóc orgullosa i molt impacient, aquests són els adejctius més dolents que puc arribar a tenir. Pels que fa els bons, són una noia simpatica, alegre, oberta, amiga dels meus amics, molt treballadora, m'agrada escoltar a la gent i sobretot estimar als meus.
Bé ara que ja saveu una mica com sóc jo fisicaments i personalment us explicare com he arribat fins aqui, a Blanquerna.
Quan vaig acabar la ESO, els meus profesos no em donaven gaires esperanças per seguir estuadiant, i aixi vaig optar per fer un cicle de grau mitj, ja que estudiaria un ofici i potser poria treballar d'alló. Quan vai acabar aquest cicle vaig veure que realment si que podia estuadiar més i vaig fer les proves d'acces a grau superior, les vaig aprovar i vaig continuar estudian un grau superior d'educació infantil. Quan estava al últim curs del modul vaig pensar en seguir estudian a la universitat pero estava segura que a la pública no hi podia entrar, així que vaig parlar amb la meva familia i em van recolzar a l'hora d'estudiar en una universitat privada. I aqui estic fent aquesta redacció i pensan en que segur aquest 4 anys valen la pena.