A classe he hagut de fer una lectura en veu alta. He escollit un fradment del llibre "Els dimarts amb Morrie", el seu autor es Mitch Albom. El fragment és el seguent:
L'últim curs de la vida del meu vell professor va tenir lloc un cop per setmana a casa seva, al costat de la finestra d'un estudi des d'on es podria veure com un petit hibisc desplegava les seves branques roses. Les classes tenien lloc els dimarts. Començavens després d'esmorzar. El tema era el sentit de la vida. La matèria era l'experiència viscuda.
No calia pendre apunts, però cada setmana hi havia examen oral. Calia respondre unes preguntes que calia també que, al teu torn, en formulesis d'altres. També calia, de tant en tant, dur a terme tasques fiísiques, com ara aixecar el cap del professor per posar-lo en una posició més confortable sobre el coixí i col·locar-li les ulleres correctament sobre el pont del nas. Acomiadar-te amb un petó et donava dret a crèdits suplementaris.
No necessitava manual, tot i que es van tractar moolts temes, com a ra l'amor, el treball, la comunitat, la família, l'envelliment, el perdó i, finalment la mort. L'última classe va ser molt breu, només van ser unes paraules.
En lloc d'una cerimònia de graduació, tenia lloc un funeral.
En lloc d'un examen final, calia redactar un llarg escrit sobre el que s'havia après. Aquest escrit és el que presento tot seguit.
A l'última classe del meu vell professir només hi havia un estudiant.
Aquest esdutiant era jo.
L'últim curs de la vida del meu vell professor va tenir lloc un cop per setmana a casa seva, al costat de la finestra d'un estudi des d'on es podria veure com un petit hibisc desplegava les seves branques roses. Les classes tenien lloc els dimarts. Començavens després d'esmorzar. El tema era el sentit de la vida. La matèria era l'experiència viscuda.
No calia pendre apunts, però cada setmana hi havia examen oral. Calia respondre unes preguntes que calia també que, al teu torn, en formulesis d'altres. També calia, de tant en tant, dur a terme tasques fiísiques, com ara aixecar el cap del professor per posar-lo en una posició més confortable sobre el coixí i col·locar-li les ulleres correctament sobre el pont del nas. Acomiadar-te amb un petó et donava dret a crèdits suplementaris.
No necessitava manual, tot i que es van tractar moolts temes, com a ra l'amor, el treball, la comunitat, la família, l'envelliment, el perdó i, finalment la mort. L'última classe va ser molt breu, només van ser unes paraules.
En lloc d'una cerimònia de graduació, tenia lloc un funeral.
En lloc d'un examen final, calia redactar un llarg escrit sobre el que s'havia après. Aquest escrit és el que presento tot seguit.
A l'última classe del meu vell professir només hi havia un estudiant.
Aquest esdutiant era jo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario